És un poesia oral africana: Bakuba. És de caire lliure i les primeres tres estrofes són de l'autor, i les tres últimes són inventades per jo. En aquest, podreu trobar diferents imatges poètiques com metàfores, comparions, símbols, geminacions, etc., una diversitat d'imatges on l'autor i jo em volgut emprar i, així poder jugar amb les paraules carregades de sentiments i emocions.
Desitjo que us agradi moltíssim!
La mort
Quan em mori, no m’enterreu
sota els arbres del bosc.
No m’agraden les seves espines.
Quan em mori, no m’enterreu
sota els arbres del bosc.
Em fa por el degoteig de l’aigua.
Enterreu-me, si us plau,
a l’ombra dels arbres del mercat.
Vull escoltar el so dels timbals!
Vull sentir com ballen els peus
i els cossos lleugers es mouen!
Quan em mori, vull que recordeu
les meves carícies, els meus petons,
i les meves abraçades...
Quan em mori, vull que recordeu
el meu mal humor, el meu somriure i
la xerraire que sóc.
D’aquesta manera seguiré viva,
perquè serè a la vostre ment, serè al vostre cor.
I, deixaré d’existir quan ja no penseu en mi,
perquè ja no formaré part del vostre record!
